domingo, 3 de agosto de 2014

Camarasa- Agramunt- Terradets

Tras meses sin escribir, aprovechamos el mes de agosto para recordar alguna salida del año pasado, ya que este verano pocas salidas vamos a poder hacer.

Durante la pasada primavera decidimos visitar unos pueblos de Lleida, concretamente Camarasa, Agramunt y Terradets. No hacía mucho tiempo que teníamos nuestra Nómada y queríamos hacerle rodaje.

Así que carretera y manta y hacia Camarasa. Precioso municipio, rico en su patrimonio geológico, pudiendo observar la diferencia tan marcada entre la plana y la montaña.


Por la tarde, fuimos a Agramunt, a unos 30 minutos de Camarasa, pues hacían la D Vins, la primera Mostra de Vins i Caves de Proximitat. Allí estuvimos tomando unos vinos, comiendo un poco y viendo las actuaciones que habían.

          
Para cenar y dormir regresamos a Camarasa, concretamente a la Área Recreativa Maria Rúbies, delante del puente romano, lugar muy tranquilo dónde pudimos encontrar más furgos.


A la mañana siguiente, nos despertamos pronto y desayunamos contemplando las vistas que teníamos. Nos planteamos si volver a casa o bien hacer más kilómetros, y así fue... Queríamos ir a Terradets, pero antes paramos a tomar un café y dar una vuelta por La Baroina de Sant Oïsme. En poco llegamos a destino. 

Terradets es una de las cunas de la escalada deportiva de la Península, tiene unas paredes inmensas para practicar este deporte, con vías de varios largos. Nosotros aprovechamos para hacer una ruta de senderismo, pudiendo contemplar algunos escaladores, que como por arte de magia van trepando por la piedra tal como si fueran salamandras. Que espectáculo! 

Os dejamos un link para que podáis ver la competición que allí se celebra: 12h Escalada Terradets:


Esperamos que os haya gustado! Aprovechad y viajad mucho! Petonets Nomadas.



domingo, 18 de mayo de 2014

Torla


Tras mucho tiempo sin actualizar el blog y no precisamente por falta de ganas, os queremos contar uno de nuestros viajes preferidos, dónde lo pasamos genial, disfrutamos con el paisaje y con todo lo que nos rodeaba.

El Pirineo de Huesca es, sin duda, uno de nuestros destinos favoritos. Después de salir del trabajo, carretera y manta. Cogimos la directa, viaje pasado por agua y temiendo encontrar mal tiempo. Llegamos a Torla hacia la 1 de la madrugada, todo estaba oscuro, excepto la montaña del Monte Perdido, blanca, nevada, impresionante la verdad. A dormir y descansar para el día que nos esperaba.

Nos despertamos pronto, hacía muy buen día, la cosa empezaba bien. Fuimos hasta el aparcamiento de la Pradera de Ordesa, desde allí salen diferentes rutas. La Cola de Caballo fue nuestro destino, me habían dicho que era muy bonita y creo que cortos se quedaron, preciosa en mayúsculas. El camino es muy agradecido, pues podemos ir viendo diferentes cascadas, bonitos y diferentes bosques, hasta que llegamos al Circo de Soaso, impresionante, sin más. Verlo para creerlo.





Cuando llegamos de nuevo al parking aprovechamos para comer un poco y como no, una merecida siesta. Después fuimos a buscar un cámping en el pueblo, para pasar la siguiente noche. Disfrutamos de una buena cena y a dormir prontito.












Al día siguiente paseamos por Torla y fuimos a Bujaruelo, por dónde pasa el río Ara, por debajo del puente románico de los Navarros. Mucho viento soplaba, nos acordamos de nuestra tramuntana... Y como somos culo de mal asiento, furgo otra vez y hacía Ainsa.



Por la tarde ya estábamos en nuestro nuevo destino. Pensamos en pasar allí el resto del día y a la mañana siguiente volver para casa. Pudimos descubrir un curioso pueblo empedrado, emurallado. Allí pasamos la tarde paseando, de vinos y tapas... y después de un buen gin-tonic a dormir se dijo.




Corto se nos hizo el viaje, pero sin duda alguna, descubrimos otro lugar donde seguramente nos volveremos a perder y puede que sea pronto...  


Petons Nòmades!

domingo, 30 de marzo de 2014

Carlit- Mont Louis

Aprofitant les vacances d'estiu a l'agost, vam planejar fer una sortida. Volíem fer una mica d'exercici i així vam decidir anar a fer el Carlit, situat al nord dels Pirineus axials i és la muntanya més alta de la Catalunya Nord.

L'anada va estar passada per una mica de curves, ja que vam fer la Collada de Toses i allà vam parar per dinar alguna cosa.




Al ser agost, teniem calor, però quan vam arribar a l'estany de les Bolloses ens vam pelar de fred, semblava hivern. Vam plantar la furgo i vam anar al refugi a comprar una ampolla de vi pel soparet i així entrar en calor.






A l'endemà ens vam despertar aviat per poder començar a caminar sense trobar gaire gent. Ja no hi havia boira i vam poder veure l'estany perfectament. 



La ruta fins al peu del Carlit té poc desnivell, consta de prats i llacs molt macus. Després comença el desnivell amb la grimpada final fins el pic.





En arribar a baix vam dinar, descansar i després vam anar als Banys de Sant Thomas. La nit la vam passar a Mont-Louis, on vam sopar a un restaurant molt curiós. Per dormir està molt ben preparat, doncs tenen habilitat un pàrking per caravanes i campers.

Fins aquí la nostra aventureta, us deixem un mini-vídeo. Petons nòmades!! 






martes, 18 de marzo de 2014

Villefranche de Conflent

El nostre primer viatge va ser per Setmana Santa del 2012. Vam fer el viatge acompanyats d'uns amics, els quals van ser els que ens van picar en el món de les camper, ells són la Elsa i l'Isma, i l'Alicia, que en aquelles dates ens acompanyava a la panxa de la seva mare.

Voliem fer alguna cosa junts i vam decidir fer un viatge curt, anar a fer kilómetres per França. Vam recórrer diferents pobles... 






Però on ens vam quedar a voltar va a ser a Villefranche de Conflent, un petit poble mediaval dels Pirineus Orientals. Allà vam fer un cafè al Bar Le Canigou, un lloc molt peculiar i original, decorat tot amb motiu de bombers, el qual ens era una mica familiar...





Va ser aquí a Villefranche on vam sopar i dormir. No anàvem tan preparats com ara, anàvem com aquell que diu amb una mà a cada... Però els nostres amics ens van ajudar a preparar-ho tot. Fins i tot vam montar la slackline...



A l'endemà vam visitar altres pobles i ja vam tornar cap a casa! Va ser un viatge curt, però intens, doncs va ser aquí quan se'ns va despertar l'instint nòmada que tots portem dins.



Petons Nòmades- Carol



lunes, 17 de marzo de 2014

Qui som?

Hola!!

Som en Xavier i la Carol, una parella de l'Alt Empordà a la que ens agrada, des de fa uns anyets, viatjar amb la nostra furgoneta i hem decidit fer un blog per explicar les nostres escapades.

La nostra furgoneta és una mini camper molt xula i pràctica, podem cuinar, podem guardar les nostres coses (anar ben carregats) i podem dormir...

En Xavier ja hi havia anat alguna vegada, encara que jo... que tinc l'esperit d'aventura una mica adormit, no hi havia anat mai, però la veritat és que cada vegada m'agrada més.

Mica a mica us penjarem els viatges que hem anat fent, els que estem fent o els que farem! Desitgem que us agradi tant com a nosaltres i que aprofiteu per viatjar amb nosaltres!

Petons nomades